L’Imma recorda les xerrades al carrer de les nits d’estiu de la seva infància. Des de sempre ha tingut la sensació que havia de solucionar coses i per això té molt accentuat el sentit de la responsabilitat. El seu treball li permet fer coses pel poble i no acaba d’entendre això que els funcionaris tinguin la feina ‘de per vida’. Li hauria agradat que algú li hagués explicat la realitat de ser mare. Es defineix com absurdament romàntica i per això cada vespre surt en silenci a mirar les estrelles.
En l’arquitectura hi veu poesia.