Imma Brualla| Espai Tolrà

L’Imma recorda les xerrades al carrer de les nits d’estiu de la seva infància. Des de sempre ha tingut la sensació que havia de solucionar coses i per això té molt accentuat el sentit de la responsabilitat. El seu treball li permet fer coses pel poble i no acaba d’entendre això que els funcionaris tinguin la feina ‘de per vida’. Li hauria agradat que algú li hagués explicat la realitat de ser mare. Es defineix com absurdament romàntica i per això cada vespre surt en silenci a mirar les estrelles.
En l’arquitectura hi veu poesia.

Clips

Introducció Imma Brualla
01:33
Àlbum Imma Brualla
00:43
Presentació Imma Brualla
00:06
Espai Tolrà Imma Brualla
00:58
Nits d'estiu Imma Brualla
00:58
El Casal Imma Brualla
01:16
Responsabilitat Imma Brualla
01:16
Caravana Imma Brualla
01:25
Piano Imma Brualla
01:44
Arquitectura Imma Brualla
01:37
Ajuntament Imma Brualla
02:20
Funcionaris Imma Brualla
02:05
Piscina Imma Brualla
02:54
Qualitat Imma Brualla
01:46
Israel Imma Brualla
04:03
Albert Ibañez Imma Brualla
00:59
Ser mare Imma Brualla
02:46
Absurdament Romàntica Imma Brualla
01:05
Càmping Imma Brualla
00:55
Solitud Imma Brualla
02:10